FEDERACION ESPAÑOLA DE MUNICIPIOS Y PROVINCIAS
Presentació del segon informe mundial sobre descentralització i democràcia local
Els processos de descentralització corren perill en alguns països, com a conseqüència de la crisi econòmica. Enfront d'aquesta tendència, els poders locals responen que ells són els actors clau per a la superació de la conjuntura actual. D'aquesta qüestió i també dels problemes de finançament dels Governs Locals tracta el segon informe mundial GOLD presentat a la FEMP, amb la presència del vicepresident tercer del Govern, Manuel Chaves
El Segon Informe Mundial sobre Descentralització i Democràcia Local (GOLD II), elaborat per l'organització Ciutats i Governs Locals Units (CGLU), és el text de referència que analitza i aprofundeix sobre la situació actual dels governs més propers als ciutadans. El treball d'aquest any està centrat en el finançament i focalitza la seva atenció en els desafiaments de municipis i ciutats en el context actual de crisi econòmica global.
L'informe crida l'atenció, entre altres qüestions, sobre la "tensió" que es dóna actualment entre aquells que defensen la importància dels governs locals en la sortida de la crisi i la tendència a la volta a una centralització de recursos i competències cap al Estat. Segons CGLU, el risc de la "recentralització" és real en molts països, tot i la magnitud de les tasques que realitzen els Governs Locals.
Les mesures adoptades pels governs nacionals d'alguns països, segons els autors de l'informe, "podrien representar una ruptura o un canvi de direcció en la tendència cap a la descentralització i afecten de manera immediata a la sostenibilitat i el desenvolupament dels Governs Locals", en uns moments en què és més necessari que mai comptar amb ells per dur a terme els processos de desenvolupament del territori i la creació de polítiques de cohesió social, "tan necessàries per pal.liar els efectes de la crisi global actual".
Les conclusions de l'informe GOLD II han estat exposades per Antoni Fogué, President de la Diputació Provincial de Barcelona, en un acte en què han intervingut el vicepresident tercer del Govern i ministre de Política Territorial i Administració Pública, Manuel Chaves, el President de la FEMP, Pedro Castro, i el Director Executiu d'ONU-Habitat, Joan Clos.
En aquest informe estan implicats diversos nivells de govern, com l'Organització de les Nacions Unides per als Assentaments Humans (ONU-Habitat), coordinadora d'un projecte de diàlegs nacionals de descentralització, que compta amb el suport del Ministeri de Política Territorial i Administració Pública , la FEMP i la Comissió de Descentralització i Autonomia Local de CGLU, presidida per la Diputació de Barcelona.
El president de la FEMP, Pedro Castro, en la seva intervenció, va explicar que el finançament és un dels assumptes que "més ens ocupen i preocupen", perquè l'autonomia local no pot ser plenament efectiva sense la suficiència financera i perquè "la nostra responsabilitat, com a dipositaris de les il.lusions dels nostres veïns i veïnes, ens exigeix la capacitat d'atendre les seves necessitats ".
Pedro Castro va afegir que tots els alcaldes del món tenen els mateixos o semblants problemes, per això la descentralització és un "desafiament ineludible", per respondre a les necessitats pròpies dels territoris i per garantia de salut democràtica, ja que permet afavorir la participació de la societat civil i de les organitzacions no governamentals en la definició de les polítiques públiques, "i no se m'acut millor espai per desenvolupar aquesta democràcia participativa que el municipi."
Manuel Chaves, per la seva banda, va afirmar que l'aposta pel municipalisme és fonamental per a la democràcia i, en aquest sentit, va destacar el protagonisme que el Govern ha volgut atorgar als ajuntaments, per mitjà dels dos fons d'inversió de 2009 i 2010 , gràcies als quals s'ha millorat la vida dels ciutadans en els més de vuit mil municipis espanyols.
El ministre també va voler reconèixer el paper dels Governs Locals en la sortida de la crisi, tot i els problemes de finançament que pateixen, i la seva contribució a la reducció del dèficit públic.
Conclusions de l'informe
L'informe posa de manifest que hi ha un cert grau de confusió "interessada" quan es parla de descentralització, que no és el mateix que desconcentració, un concepte antitètic de l'autonomia local. També assenyala que la heterogeneïtat entre els governs locals del món és molt elevada. Mentre que els europeus gasten de mitjana 3.250 euros per habitant i any, els africans gasten 24.
En aquesta línia, GOLD reclama la necessitat d'anar progressivament aprimant les transferències dels Estats centrals als governs locals i el foment de fórmules fiscals que els permetin una major capacitat impositiva i, en conseqüència, un grau més elevat d'autonomia en els ingressos. Respecte d'això, posa un exemple: el 70% del finançament de l'àrea metropolitana de Tòquio prové d'impostos locals propis.
El govern de les grans ciutats o regions metropolitanes és un fet complex, però previsiblement cada vegada més comú. L'informe assenyala que habitualment predomina la voluntat de mantenir una estructura equiparable de govern local sobre la necessitat de crear fórmules de govern específiques per a la gestió d'aglomeracions canviants i amb límits amplis. En aquests casos és especialment important la tasca que poden realitzar els governs intermedis, capaços
d'abordar realitats que van més enllà de l'àrea d'influència de cada un dels governs locals que conformen l'aglomeració.
En un pla més general, l'informe apunta com a principals reptes dels Governs Locals l'absència d'atribucions clares i l'escassetat de recursos, l'existència de problemes globals com ara la crisi financera, les crisis de recursos naturals i mediambientals, i les crisis demogràfiques. De la mateixa manera, assenyala l'endarreriment en matèria d'infraestructures que, segons una estimació del Banc Mundial, només podria resoldre's amb una despesa de 200.000 milions anuals durant els pròxims 25 anys.
