FEDERACION ESPAÑOLA DE MUNICIPIOS Y PROVINCIAS

Els ministres d'Habitatge de la UE acorden impulsar la rehabilitació d'habitatges per a generar ocupació


Els ministres d'Habitatge de la Unió Europea han acordat donar un impuls a les polítiques de renovació i rehabilitació de parc d'habitatges existent per aconseguir la recuperació econòmica, generar ocupació i caminar cap a un nou model de creixement.



Amb això, s'aconsegueix, a més, millorar l'eficiència energètica i la cohesió social i territorial dels Estats membres. L'acord s'ha produït en la XVIII Reunió Informal de Ministres d'Habitatge de la UE, celebrada a Toledo en el marc de la Presidència Espanyola, a la qual ha assistit una representació de la FEMP i del Comitè de les Regions de la UE.

La reunió ha conclòs amb l'aprovació d'un comunicat final en què es proposa a la Comissió Europea que l'habitatge contribueixi a l'eficiència energètica i que la rehabilitació del parc edificat es constitueixi en una tasca fonamental en la mesura que la UE es proposi assolir objectius relatius a la recuperació econòmica, el canvi climàtic i la cohesió social. De fet, la rehabilitació s'incardina en l'Estratègia 2020, que promou una nova economia, sostenible i ecològica.

La ministra d'Habitatge del Govern d'Espanya, Beatriz Corredor, ha expressat que "Europa es troba en un moment d'especial transcendència per al futur de la Unió, i per això és necessari avançar en la recuperació econòmica i propiciar un canvi de model de creixement basat en la sostenibilitat energètica, mediambiental i social, que tingui com a protagonistes la igualtat, la innovació i el coneixement ".

"Des del Ministeri d'Habitatge volem posar en valor el gran potencial de la rehabilitació per contribuir a això", ha assenyalat. Així, ha asseverat que a més de demanar una ràtio elevada d'ocupació, molt més gran que la nova edificació o que l'obra civil, genera activitat en les indústries auxiliars i en els fabricants de materials de construcció, i reforça la productivitat i competitivitat del sector. A això se suma, ha afegit, que "contribueix a la sostenibilitat del sistema, mitjançant la reducció del consum energètic i l'ús de fonts alternatives d'energia, millora la qualitat de vida dels ciutadans i dinamitza la innovació, ja que requereix del desenvolupament de nous materials constructius i tècniques d'edificació ".

En aquest sentit, la rehabilitació del parc residencial ha estat el tema central de les sessions de treball d'avui al costat de les polítiques d'accés a l'habitatge en els països europeus i les relacions entre la legislació i els programes de
 
Informe sobre la rehabilitació a la UE
 
La ministra ha presentat al plenari un informe sobre la situació de la rehabilitació d'habitatges a Europa que ha elaborat el Ministeri arran de la informació i anàlisis fetes per cada Estat membre i pels candidats sobre aspectes generals de la rehabilitació com la generació de ocupació, el seu finançament i la col.laboració públic-privada i el paper de l'arquitectura
 
D'aquest document es desprèn que existeix un ampli consens sobre els aspectes que s'inclouen en el concepte de rehabilitació d'habitatges, edificis i àrees urbanes. Referent a això, entre el 60% i gairebé el 90% dels països inclouen continguts similars en els seus normatives sobre rehabilitació. Destaca especialment que el 90% dels països presenta normativa específica sobre eficiència energètica, que el 80% inclou les necessitats d'accessibilitat i que el 50% recull l'enfocament integrat de la rehabilitació urbana.
 
L'informe adverteix, però, de la necessitat d'homogeneïtzar els criteris estadístics a l'hora de mesurar l'activitat de la rehabilitació. Es constata també que:
 
.- La majoria dels països entenen que la rehabilitació genera ocupació, motiu pel qual l'han inclòs en els seus plans d'estímul per afrontar la crisi. Així, nou països declaren que s'ha creat mig milió de llocs de treball el 2008 i 2009 a través de la rehabilitació. Segons un estudi del Ministeri d'Habitatge, a Espanya es generen 56 llocs de treball per cada milió d'euros invertits en aquesta activitat.
 
.- Pel que fa a la formació, la major part dels països declara que la mà d'obra professional i especialitzada de què es disposa cobreix les necessitats existents en el sector de la rehabilitació. En 25 països el sistema educatiu ofereix formació específica.
 
.- Les competències en matèria de rehabilitació es troben compartits entre més d'un nivell d'Administració, especialment entre els nivells local i central. Això passa en 27 països.
 
La majoria de les normatives compatibilitzen ajudes per a la rehabilitació d'habitatges i d'urbanització, succeint en 21 països que el cost de la intervenció es pot transferir als inquilins.
 
Són també majoria els països que ofereixen ajudes per adaptar els habitatges i els edificis a persones grans o amb discapacitat.
 
.- Per tipus d'ajuda, tot i que s'han identificat sis tipus d'ajuts públics entre els països, la modalitat més emprada és la de subvencions a fons perdut, però també s'ofereix en gran mesura beneficis fiscals i préstecs en condicions avantatjoses. Igualment, la major part dels països de la UE12 han fet ús dels fons FEDER per finançar la rehabilitació, encara que, de moment, no hi ha consens entre els estats membres sobre aquesta utilització de cara al futur.
 
.- Finalment, els països entenen que l'arquitectura de qualitat beneficia la societat, a causa del enriquiment cultural ia la millora en la mobilitat, entorn i benestar de la població. De fet, la major part dels països la promouen, disposen d'organitzacions o agències relacionades amb l'arquitectura, i estableixen estàndards específics que s'han d'aplicar als aspectes tècnics i funcionals.
 
Major eficiència energètica
 
Els ministres han posat de relleu que la política d'habitatge està necessàriament concernida per la política energètica. El sector de l'edificació residencial, assenyalen, suposa el 40% del consum total d'energia de la UE, de manera que la rehabilitació energètica ofereix un ampli potencial per impulsar l'eficiència energètica, la reducció de gasos d'efecte hivernacle i frenar l'anomenada " pobresa energètica ", sobre la qual es desprenen dades com el de European Quality of Life Survey, que denuncia que el 2007 el 10% de la població europea no podia permetre mantenir un nivell adequat de calefacció en el seu habitatge.
 
Així, i segons ha mantingut Beatriz Corredor, "millorar l'eficiència d'un habitatge a través de la rehabilitació energètica no només no és una despesa, sinó una inversió i un estalvi a mitjà termini. Apostar per un millor aïllament de les façanes o dels tancaments pot suposar un estalvi de fins al 40% en la factura energètica de cada llar ".
 
En aquesta línia, tenint en compte que l'objectiu de la UE és assolir el 2020 edificis de "contaminació zero" i de consum d'energia pràcticament nul, "Espanya seguirà al capdavant de l'impuls de les polítiques de foment de les energia renovables i de l'eficiència energètica dels edificis ", ha assenyalat Corredor, que ha anunciat que per a això, el Ministeri aprovarà el 2011 un nou marc normatiu que" va a elevar substancialment les actuals exigències sobre l'eficiència energètica dels edificis que ara estan regulades en el Codi Tècnic de l'Edificació "i que entre altres aspectes, no permetrà que hi hagi edificis amb una classificació energètica inferior a la C (actualment, el CTE estableix la lletra A per la màxima eficiència i la E per la mínima).
 
Conclusions del comunicat final
 
En el comunicat final aprovat avui, els Estats tenen en compte el progressiu empobriment de la població europea, amb especial incidència en les normatives sobre accessibilitat i promoció de l'autonomia de les persones amb discapacitat. Per això, han pres nota de que les autoritats nacionals i locals han de conscienciar els ciutadans perquè participin activament en la millora de l'habitabilitat dels habitatges i espais públics i han acordat traslladar a la Comissió Europea la necessitat que abordi el procés de envelliment en les noves legislacions.
 
Els ministres també van a demanar l'impuls de la Plataforma de la UE contra la Pobresa, com un dels cinc principals objectius de l'Estratègia Europea 2020, i que es puguin finançar les mesures per combatre la marginalitat i l'exclusió social a través de Fons Estructurals.
 
De la mateixa manera, han acordat demanar al Banc Europeu d'Inversions (BEI) que promogui la rehabilitació i millora de l'eficiència energètica del parc d'habitatges als Estats membres de la UE, amb noves fórmules per millorar el finançament als agents principals en aquest terreny.
  
Presidenta del Comitè de les Regions: La UE ha obstinar més en la regeneració urbana social i l'eficàcia energètica
 
La futura finançament regional de la UE ha de prestar més atenció a les disparitats infrarregionales, en particular, a la regeneració social i l'eficàcia energètica. Aquest és el missatge que va transmetre Mercedes Bresso, presidenta del Comitè de les Regions (CDR), que va presentar en la reunió informal un dictamen recent del Comitè de les Regions, que havia estat demanat per la Presidència espanyola amb vista a aquest debat ministerial.
 
Mercedes Bresso, va afirmar que la futura política de cohesió de la UE hauria de prestar més atenció a les disparitats econòmiques dins de les regions i no només entre elles: "Les zones urbanes són motors del creixement econòmic, però poden amagar també problemes greus de desigualtat social i d'ingressos. Per tant, les intervencions haurien de centrar-se en les bosses de pobresa que poden trobar-se també en zones urbanes considerablement pròsperes ".
 
La Presidenta del CDR va fer èmfasi en que això era una conseqüència directa de la nova normativa europea, plasmada en el Tractat de Lisboa, que ha donat a la "cohesió territorial" rang d'objectiu oficial: "el nou objectiu de cohesió territorial ha interessar tots els nivells de governança. Més específicament, les polítiques urbanes són bancs de prova de la bona governança multinivell ".
 
Bresso també va destacar l'efecte positiu que la política de cohesió pot tenir en el desenvolupament urbà: "la política de cohesió té definitivament que tenir un paper clau. En el futur, la dimensió urbana haurà de ser un element més important de la programació estratègica regional, però sense que això contribueixi a la fragmentació de la política de cohesió. Serà necessari que les polítiques urbanes promoguin més decididament l'eficàcia energètica, la cohesió social i la qualitat dels projectes urbanístics i d'innovació. "
 
 
El dictamen en la seva versió final podrà consultar pròximament en totes les llengües oficials de la UE en el lloc web del CDR.

Documents relacionats

Documents relacionats

Nota

(0.0Kb)

Nota

(0.0Kb)

Nota

(0.0Kb)